L’AUTOR JORDI SANTASUSAGNA A L’INSTITUT

divendres, 23 d'abril de 2021 13:44 Mireia Pujantell
Imprimeix

Divendres passat, 16 d’abril, l’escriptor cardoní Jordi Santasusagna va ser a l’Institut per fer una xerrada a cada un dels grups de 4t d’ESO, que havíem llegit una de les seves novel·les, La lluna de Praga.

foto biblioteca 2

Per començar, ens va preguntar en quin grup de lectors ens classificàvem nosaltres mateixos i, després, ell també es va encasellar durant la seva etapa d’estudiant de BUP en un d’aquests grups, no pas en el dels qui llegien sempre que podien; en canvi, aleshores tenia molt interès per l’enginyeria i la tecnologia, li agradava passar molt de temps remenant ordinadors, fins que un dia, per tal d’aconseguir diners per al viatge de final de curs, en Jordi es va apuntar a una obra de teatre i, sense saber com, va acabar formant part del grup de teatre de Cardona. Més endavant, va deixar d’actuar i, juntament amb un amic, van començar a escriure la seva pròpia obra. Un cop la van tenir acabada, la van representar i va ser un gran èxit. Això va marcar un canvi radical en la seva vida, al principi va continuar escrivint obres de teatre fins que, al cap d’un temps, va decidir arribar una mica més enllà i va començar a redactar la seva primera novel·la L’infern alabastre. Tot seguit, ens va comentar que va poder acabar unes seves novel·les “gràcies a” unes operacions d’esquena i, a més a més, ens va explicar algunes experiències amb les editorials, on en Jordi va tenir una sorprenent malastrugança. 

foto 4t C 2

Ja cap al final de la xerrada, l’escriptor ens va esmentar breument com havia sorgit La lluna de Praga. Hi va anar de viatge amb la seva dona i, de cop i volta, es van apagar els llums de tot el pont de Carles sobre el riu Vlata, això va ser l’espurna que va fer possible la novel·la que tots coneixem.

Per anar acabant, m’agradaria destacar que la xerrada, des del meu punt de vista, va ser molt adequada i interessant. El Jordi s’explicava de tal manera que captava l’atenció de tots els alumnes, a més a més, transmetia confiança i això és un gran punt a favor a l’hora de fer-li preguntes. També destacaria un consell que ens va regalar a tots i a totes, ens va dir que sobretot lluitéssim per una feina que ens apassionés, ni que actualment no tingués sortida, ja que quin sentit té passar-se una bona part de la vida fent alguna cosa que realment no omple ni fa feliç. Hem de seguir el camí que desitgem, com ell ara dedicant-se al que li agrada.

Blanca Barrera i Subirà i les companyes de 4t d’ESO


Darrera actualització de divendres, 23 d'abril de 2021 13:48