Institut Francesc Ribalta

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
Home Historial de notícies de l'Institut PREMIS DEL CONCURS DE MICRORELATS DE POR

PREMIS DEL CONCURS DE MICRORELATS DE POR

Correu electrònic Imprimeix PDF

Microrelats


El passat divendres 4 de novembre, a la biblioteca Joan Camps del nostre Institut, es van lliurar els premis de Microrelats de por 2022. Les guanyadores van ser: 

1r premi: Ivet Oliva (4t d'ESO)

2n premi: Patricia Moiceanu (3r d'ESO)

3r premi: Bruna Carrera (3r d'ESO)

El relat es podia escriure en català, castellà, anglès o francès i la seva extensió havia de ser, com a màxim, 100 mots. La brevetat dels textos premiats no va ser un obstacle per a la descripció d'un fet terrorífic que ens va deixar amb l'ai al cor.

 

Relats de por a la biblioteca 2


Relats de por a la biblioteca 1


L'obertura de l'acte la feu el grup de Creació literària de 1r de Batxillerat que, per la diada assenyalada de Tots Sants- Halloween, va escriure un text coral anomenat Assassinat al Francesc Ribalta. Ens el van llegir tots els seus autors i autores. Si sou prou valents, aquí el podreu recuperar!




 Assassinat al Francesc Ribalta


Una nit d’hivern, amb llamps que reflectien llum a les finestres i trons que ressonaven per tots els racons de la comarca del Solsonès, va succeir un terrorífic accident. I aquesta n’és la història…


Tot va començar quan la llum se’n va anar a l’Institut Francesc Ribalta. En Pol, un home d'edat adulta, que vivia als carrers més pobres, va entrar a l’institut per a protegir-se dels trons. La Clara, una dona rossa i escanyolida, que era conserge de l’institut, mentre tancava totes les portes, es va trobar amb el Pol, un indigent de Barcelona que va perdre la seva casa i es va haver de traslladar a Solsona. La Clara es va espantar en veure’l, no sabia qui era ni què feia allà.


-Escolta’m noi, què fas aquí tan tard? - va dir la Clara enfadada.

 

-M’estic protegint de la intensa pluja que cau - li contestà.

 

-Doncs no pots estar aquí. Ves-te'n! - va respondre amb un to de veu imperatiu.

 

-Si no estic fent res dolent, només em quedaré una estona, fins que pari la pluja i me n'aniré aviat.

 

-No insisteixis, has de marxar!- va dir la Clara.


Mentre estaven discutint, arribà en Marc, el professor de català, que veient la situació s’interposà en la conversa:


-Què passa aquí? - digué sorprès.

 

-Doncs que aquest noi es vol quedar aquí a passar la nit perquè plou. - va contestar la Clara.

 

-Només em vull quedar aquesta nit, que fa molt de fred i no tinc on anar - va dir desesperat en Pol.


En Marc intentava posar pau en aquella discussió, però tothom estava molt nerviós. Finalment, després d’estar una estona més barallant-se sense arribar a enlloc, el Pol va desistir molt enfadat maleint la vella conserge. I marxà sense saber on dormiria…


L'endemà a la nit, va tornar al centre perquè tenia fred, ja que era hivern i no tenia res per escalfar-se. Desgraciadament, aquell dia també es va trobar amb la conserge a l’entrada de l’edifici. Ella, amb un to furiós, li va dir les següents paraules:


-I ara per què estàs aquí? També per la pluja?

 

-Escolta’m, és hivern i fa fred, no tinc casa i necessito un lloc on passar la nit. - va dir el Pol mirant-la amb còlera continguda.

 

-Ja t’ho vaig dir, a l’institut no hi pots ser. - va respondre la Clara amenaçant-lo.

 

-Com tu diguis. Però jo d’aquí no marxo! - va respondre burlant-se’n.

 

-Si no marxes hauré de trucar la policia, tu decideixes. - va dir mentre agafava el mòbil.

 

-No t’atreviràs…! - va dir amb to amenaçador

 

-I tant que sí! - va advertir-lo.


La Clara va trucar la policia, mentre ho feia, el Pol va sortir del centre per la porta principal i va córrer pel passadís prohibit que dona a l’altra entrada, la que queda davant del gimnàs. Després va tornar a entrar per aquesta porta per intentar evadir la conserge. Seguidament va pujar al primer pis i es va amagar al laboratori de biologia. Ella va pensar que havia sortit del centre, però realment no. En veure que el Pol no estava per enlloc, va penjar el telèfon. Per tant, la policia no va aparèixer.


La Clara va decidir continuar amb la seva feina. Va anar tancant totes les portes de les aules després de fer-hi una última ullada. Anava de passadís en passadís, tancant portes, fins que va sentir un fort soroll al laboratori de biologia. Hi entrà per veure què passava. Al terra va veure la guineu dissecada, en ajupir-se va sentir unes passes darrere seu i, quan va intentar aixecar-se, el Pol va aparèixer amb el que semblava un pot de vidre ple d’àcid sulfúric i li va estimbar al cap obrint-li tot el crani. Després de deixar-la inconscient amb el pot de vidre, en Pol veié amb satisfacció i plaer com l’àcid sulfúric cremava i descomponia tota la pell de la Clara. Després, en adonar-se del seu crim, va començar a córrer desesperadament, fins que va sortir de l’institut.


Passada una bona estona corrent, va posar-se a dormir a sota d’un porxo de la plaça del Consell. Allà es va refugiar. Tot estava fosc, no hi passava ningú pels carrers.


Resulta, que aquella nit a l’institut, no només hi havia el Pol i la conserge. Amagada pels passadissos, també s’hi localitzava l’Amàlia, la conserge ajudant de la Clara. Ella, va veure com el Pol cometia el terrorífic assassinat de la Clara. En veure-ho, va quedar esgarrifada, va perdre el cap i en un sobtat atac de nervis, va anar corrent a buscar el Pol amb una destral per intentar-lo matar. Un cop l’Amàlia va arribar a la plaça del Consell va començar a cridar:


-Maleït desgraciat, on punyetes estàs!? Et prometo que si et trobo, et mataré! - va dir embogida.


El Pol, en sentir les paraules de l’Amàlia, va quedar paralitzat per un segon. En veure les seves intencions, va treure el ganivet afilat que portava sempre a la seva butxaca, ja que vivint al carrer mai sabia el que li podia passar. Va sortir del darrere d’una columna del porxo, amb una intenció gèlida. Es trobaven els dos cara a cara, volien el mateix, acabar un amb la vida de l’altre. Van agafar embranzida els dos i… l’Amàlia va caure a terra dessagnada, ja que abans que pogués treure la destral, en Pol ja li havia clavat el ganivet al bell mig del seu cor.


Aquella nit, el Pol havia comès dos assassinats, però ell tenia la consciència ben tranquil·la, basant-se en el fet que elles dues s’ho mereixien per no haver-lo ajudat i haver-lo intentat matar.


Evidentment, en Pol va haver d’anar a buscar un altre refugi, ja que no es podia quedar a dormir al lloc del crim. Va anar fins al carrer del bou. Era estret i llunyà de l’institut i s’hi va quedar dormit.


Al matí següent hi havia tres cotxes de policia davant de l’institut, també hi havia veïns, professors i alumnes. Tothom es preguntava què havia passat, però ningú sabia res. En Pol no va deixar cap rastre dels fets que havia comès, però el terror ja havia fet llavor a l’Institut Francesc Ribalta.

 



Alumnes de Creació literària

 





Darrera actualització de dilluns, 14 de novembre de 2022 12:33  

INFORMACIONS

Aquest centre participa en les accions finançades pel
Ministeri d'Educació i Formació Professional
i per la Unió Europea Next Generation EU.
logo next
info4
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner

Cerca una informació