Institut Francesc Ribalta

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
Home Historial de notícies de l'Institut GERARD RODRÍGUEZ I VILADRICH, RESTAURADOR DEL GEGANT DE L'INSTITUT

GERARD RODRÍGUEZ I VILADRICH, RESTAURADOR DEL GEGANT DE L'INSTITUT

Correu electrònic Imprimeix PDF

Gerard Rodríguez gegant

El 28 de juny del 2018 amb el Joan Serra vam proposar a la Teresa Pijuan, llavors directora del centre, poder restaurar l’antic gegant de l'Institut que, per raons de pes i grandària, va quedar obsolet i abandonat en un magatzem. Una de les idees que teníem era treure-li pes ja que els braços i mans estaven reblerts de serradures i pesaven uns 15 kg i l’altra idea era fer-lo desmuntable per tal de poder-lo transportar i guardar millor.

Quan el vam començar a desmuntar, una de les troballes que vam fer va ser que els autors n’havien signat la carcassa. Es tractava d’una carcassa de cartró lligada amb cinta americana per poder unir el cap a una estructura de fusta.

 Gegant Virol

Vam tallar l’estructura per la meitat i vam fer un cos de cartró pedra lligat al cap i, amb unes volanderes, el vam unir al cavallet; així, en dos minuts es podria desmuntar.

 

 

 

Les signatures de la carcassa em van portar a indagar una mica sobre la història del gegant de l’Institut. Quan el van construir li van posar el nom de Virol. 

 

Conec l’Elis Colell i, en veure que sortia el seu nom a la carcassa, li vaig demanar que me n’expliqués alguna cosa. Em va dir que el cap l’havia fet una professora de visual i plàstica de la seva època, la Nuri, i el cos el van anant fent amb l’ajuda del senyor Boix, conserge de l'Institut. El Sr. Boix en va fer l’estructura de fusta. 

 

Després vaig trobar fotografies del Virol al llibre Miscel·lània que va publicar  l’Institut. Per a la commemoració dels 10 anys del centre, els diferents cursos es van fer una foto amb el gegant. 

 

Amb els anys s’han perdut les ulleres que portava inicialment i el barret de graduat. Com a curiositat, la Sílvia Boix em va explicar que, a la festa de graduació del gegant, la van enfilar a la barbacana de l’entrada per posar-li el barret; aleshores era una nena i, com que els seus pares eren els conserges, hi passava moltes estones. També li van fer una samarreta commemorativa dels 10 anys d’Institut i com que era una mica petita no la hi van poder posar i la van enganxar amb agulles imperdibles.

 

A la mà hi portava cosit un llapis. 

 

En restaurar-lo, vam tornar-li a posar la camisa original. La Claustre Barcons, la meva iaia, va arreglar-li la camisa així com la resta de peces de roba.

 

Quan el vaig tenir repintat i arreglat, amb la Teresa Pijuan vam acordar que per Sant Jordi seria un bon moment per a reinaugurar-lo, tenint en compte que és la festa més important que es fa a l’institut. Per la festa de Sant Jordi de 2019 el vam estrenar i vam fer una cercavila fins a la Sala Polivalent, acompanyat d’altres gegants.

 

Vam guardar a l’institut la carcassa juntament amb la samarreta commemorativa del 10è aniversari.

 

L’estiu de 2019, el Virol ens va acompanyar en diferents sortides amb la colla de Gegants de l’Hort.

 

Esperàvem amb ganes la festa dels 40 anys de l’Instiitut que s’havia de celebrar la primavera de 2020, però amb l’arribada de la pandèmia, aquesta, com moltes més coses, es va acabar somiant...

 

Els dos reptes que ens vam proposar es van complir, treure-li força pes i convertir-lo en desmuntable. 

 

He de dir que molta gent m’ha ajudat a restaurar-lo, m’han donat consells i m’han acompanyat en el procés. Gràcies a tothom!!!

 

Gràcies a la direcció del centre (antiga i actual), als professors i personal d’administració i consergeria de l’Institut, per la paciència i l’ajuda.

 

Gràcies als amics i companys de Gegants de l’Hort i altres particulars que, sense ells, el Virol no hauria pogut sortir de l’institut i no hauríem pogut gaudir en algunes trobades geganteres.

 

Gràcies a la meva iaia i a la meva mare, per haver estat cada dia ajudant-me en tot el que fes falta i a ensenyar-me coses que em serviran per tota la meva vida.

 

Jo he acabat la meva etapa a l’Institut. Espero que altres joves en gaudeixin com jo he fet!

 

 

 

Gerard Rodríguez Viladrich

 

Solsona, octubre de 2021

 


gegant de l'Institut


Darrera actualització de dimarts, 16 de novembre de 2021 22:54  

INFORMACIONS

Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner

Cerca una informació