Els alumnes de 3r d’ESO de l’IES “Francesc Ribalta” es posen en la pell dels miners de fa dos segles.
Sóc un nen de 14 anys. Treballo a la mina de carbó, en el torn de matí. Em llevo cada dia a les 5 per entrar a treballar a les 6. La mare marxa de casa per anar al riu a rentar, i diu que ja tenim l’esmorzar a taula.
El meu pare està esmorzant i em recorda que m’espavili si vull marxar amb ell. Abans de sortir de casa despertem la meva germana petita perquè vagi a l’escola. Entrem al torn, agafem la nostra fitxa vermella perquè sàpiguen que som a dins treballant. Agafem un pic; jo , un dels més petits, d’uns 20 kg. Ens endinsem en aquell forat de 6 km; el meu pare pica carbó i jo ajudo a omplir vagonetes, a empènyer-les fins a l’exterior... fins i tot hi ha dies que puc portar l’ocellet, jo. Avui els artificiers han fet una nova galeria. Hi havia molta pols quan hem entrat; sembla que la causa era el gas provocat per l’explosió a la mina. Han mort tres persones en aquest accident. Per fi arriba l’hora de fer un mossec, però passa tan de pressa que, de seguida, hi hem de tornar. Ja portem 11 hores treballant; estem esgotats, les gotes de suor ens cauen cara avall, les rates ens passen pel costat. És un dia dur, l’encarregat és per aquí i hem de treballar el doble. Només penso a cobrar el meu jornal per a poder mig viure, avui toca; bescanviaré els vals a l’economat. Només queda una hora per tornar a casa. Soparem tots junts i, després, cap a dormir ràpidament perquè estic molt cansat i demà he de tornar a la rutina.
Marina Marín, Belén Sánchez, Alba Fernández.
(Alumnes de 3r d’ES de l’ IES “Francesc Ribalta”)
