Institut Francesc Ribalta

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
Home Historial de notícies de l'Institut GUANYADORS DELS JOCS FLORALS DEL CURS 2019 - 2020

GUANYADORS DELS JOCS FLORALS DEL CURS 2019 - 2020

Correu electrònic Imprimeix PDF

A continuació podeu llegir qui són les premiades i els premiats en els Jocs Florals i gaudir d'aquells textos que han rebut un primer premi. Molta felicitat a tothom i gràcies a tots els qui hi han participat!

jocs florals

 

CATEGORIA A: 1r i 2n de batxillerat, cicles

NARRATIVA:

1r premi: A Marina Real i Guzmán de 1r de batx. B, per la narració titulada RECORDS INUNDATS, presentada amb el pseudònim Psique, perquè ha omplert de bellesa i sentiment un moment de la vida, aparentment fugaç, que es manté en el cor del qui sap estimar.

2n premi: A Judit Marbà i Mas de 2n de batx. A, per la narració titulada SOMRIURES D’ESPERANÇA.

3r premi: A Alba Oliva i Boixadé de 1r de batx. A, per la narració titulada EL VENT EM MARCARÀ EL CAMÍ.

Accèssit al 3r premi: A Tina Levillain i Miralles de 2n de batx. A, per la narració NO HI HA RES COM UN AMIC.

POESIA:

1r premi: A Jordi Porredon i Blázquez de 2n de batx. A, pel poema titulat EN UN PAÍS LLUNYÀ, presentat amb el pseudònim Dausà, perquè reflexiona, poèticament i amb rima apariada, sobre les desgràcies de la humanitat, mostrant una corprenedora ironia final.

2n premi: A Júlia Caro i Alba de 1r de batx. B, pel poema titulat L’ADEU QUE NO VAM VOLER MAI.

3r premi: A Anna Farrés i Aynés de 2n de batx. B, pel poema titulat SENTIR-ME LLIURE.


CATEGORIA B: 3r i 4t d’ESO

NARRATIVA:

1r premi: A Núria Gilibets i Fernández de 4t d’ESO A, per la narració titulada EL ROURE, presentada amb el pseudònim Estrella, perquè expressant-se d’una manera amena, fent un salt enrere cap al món oníric, influenciat per Alícia al país de les meravelles de Lewis Carrol i el passatge bíblic de l’Arca de Noè, uneix els sentiments personals amb el respecte envers la natura.

2n premi: A Berta Sunyer i Cardona de 4t d’ESO A, per la narració titulada LA TRISTOR MENYSPREADA.

3r premi: A Blanca Barrera i Subirà de 3r d’ESO A, per la narració titulada SISÈ ANIVERSARI.

POESIA:

1r premi: A Núria Torra i Villanueva de 3r d’ESO B, pel poema titulat L’ÀCIDA NIT, presentat amb el pseudònim Banlok, perquè, malgrat la rima fàcil, descriu de manera emotiva, amb riquesa de vocabulari i de figures retòriques, la pèrdua dels éssers estimats integrats en l’univers.

2n premi: A Andrea Nosàs i Montaner de 4t d’ESO B, pel poema titulat SOLS.

3r premi: A Bernat Carrera i Jounou de 3r d’ESO A, pel poema titulat NATURA URBANA.

Accèssit al 3r premi: A Júlia Manzano i Travesset de 3r d’ESO A, pel poema titulat ABRAÇADES DE NITS D’ESTIU.


CATEGORIA C: 1r i 2n d’ESO

NARRATIVA:

1r premi: A Roc Font i Guimerà de 2n d’ESO per la narració titulada EL TRESOR DEL REI ALFONS III, presentada amb el pseudònim Saitama, per la capacitat de descriure un context de realisme històric i de transmetre sentiments nobles emmarcats en el rerefons de l’austeritat i la senzillesa; per la capacitat d’adjudicar un valor privilegiat a l’amor entre pares i fills.

2n premi: A Biel Segués i Moya de 1r d’ESO per KARITOSIS AGUDA.

3r premi: A Miquel Magín i Sierra de 2n d’ESO per la narració PERE, EL CAVALLER ASCENDENT.

POESIA:

1r premi: A Roc Plans i Nadal de 2n d’ESO, pel poema titulat LA PRIMAVERA ES DESPERTA SOLA, presentat amb el pseudònim Rokipy, pel seu llenguatge fluid, acompanyat de riquesa en l’ús de recursos semàntics, com la metàfora i la personificació, i per la capacitat de vincular-ho tot a la situació actual.

2n premi: A Unai Rodríguez i Castro de 2n d’ESO, pel poema titulat JO EM QUEDO A CASA.

3r premi: A Clàudia Travesset i Urbano de 1r d’ESO pel poema titulat LA ROSA.


Textos premiats amb un 1r premi


CATEGORIA A: 1r i 2n de batxillerat, cicles

1r premi de narrativa: Marina Real i Guzmán de 1r de batx. B

RECORDS INUNDATS

Avui tan sols he observat la pluja. Des de les tres, mirant la finestra, mirant el meu llibre, bevent te; reprenc la lectura i passen les hores. Encara deu ploure? Després de cinc minuts per a mi i tres hores per al món, m’adono que sí, persisteix, i veig com d’incansable és aquesta pluja. Els núvols, reduïts a una gran massa insípida i blanca, no es cansen de deixar anar petites gotes, que en pocs segons moren amb l’impacte contra el terra, que es comença a entollar de tant ploure sobre mullat. És tan fina que la seva existència és dubtosa, però, en fixar-se en un punt fosc del carrer, s’aprecia perfectament la vida efímera i passatgera de cada gota, menyspreada ràpidament fa pocs segons mentre entretancàvem els ulls amb despreocupació dient: Encara plou?

A diferència del sol, la pluja s’apodera dels carrers excloent les persones d’aquest marc, desganades de sortir o menys disposades a fer-ho. Suposo que d’aquí neix la màgia dels esdeveniments que tenen lloc sota la pluja. Un petó, oi? Una acció bonica que no es talla per un fenomen meteorològic, ni molt menys, perquè tan aviat com les gotes cauen, i ens mullen, queden en segon pla. Un petó que m’hauria agradat fer-te, però que ja no és important, ni tu tampoc, d’aquella manera.

Ràpidament oblidem l’estat d’una cosa tan externa com el clima, però, en dies com avui, pot ser interessant parar-hi atenció, tot i la recança que emergeix del teu interior. Tot i pensar en aquell petó imaginari.

1r premi de poesia: Jordi Porredon i Blázquez de 2n de batx. A

EN UN PAÍS LLUNYÀ

Diuen que en un país llunyà hi ha pobresa,

però no perquè no hi hagi diners sota el terra,

sinó perquè qui els treu se'ls emporta,

i no es preocupa si deixa la terra morta.

Diuen que en un país llunyà no hi ha medecines,

però que no és perquè no n'hi hagi, de malalties,

i que qui mana no és el més just ni el més savi,

sinó el que més vegades dispara al contrari.

Diuen que en un país llunyà hi ha guerra,

però que no és culpa seva, sinó de la terra,

que, per molt que no hi creixin plantes,

tot el que en surt es converteix en armes.

Tot això ho diuen d'un país llunyà,

així que jo no m'he de preocupar,

ni quan truquen a casa, fugint del dolor,

perquè, a mi, res d'això no m'afecta... No?


CATEGORIA B: 3r i 4t d’ESO

1r premi de narrativa: Núria Gilibets i Fernández de 4t d’ESO A

EL ROURE

Aquell dia vaig pensar que allò em canviaria. Va ser un divendres, em van trucar que havia guanyat un premi en un concurs de fotografia. De seguida em vaig adonar que uns campaments amb altres adolescents durant una setmana a la muntanya seria una experiència inoblidable, però mai no m’hauria imaginat el que va passar aquella nit.

És millor que comencem pel principi. En la segona nit del campament, estàvem uns vint adolescents repartits en tendes en grups de tres. No sé quina hora devia ser, jo encara no havia aconseguit adormir-me encara que la majoria estaven dormint i alguns endormiscats es notava el cansament de no haver dormit la nit anterior. Encara que no ho vulguem admetre, som grans, però encara ens costa adormir-nos la primera nit fora de casa. El cas és que vaig decidir que, per la calor que feia i per no poder-me moure gaire, havia de sortir a prendre l’aire. Ja havia assumit que aquella nit tampoc no dormiria.

Anem per la història, primer vaig asseure’m en una roca a contemplar les estrelles, tampoc no sabia què fer i no podia dormir. De sobte, mentre estava observant la lluna nova d’un groc brillant, o quasi, entre la llum de la lluna i jo va caure alguna cosa. No ho feu gaire lluny, vaig aixecar-me i vaig anar-hi tan ràpid com les meves cames adormides van deixar-me. Vaig aturar-me davant d’un gran roure, vaig rodejar-lo i, just a darrere, vaig veure com un petit munt de fulles verdes d’un verd molt intens es movien i s’escolaven per un forat prop del tronc. La meva curiositat va empènyer a acostar-m’hi i el terra de cop i volta va esfondrar-se en els meus peus i vaig caure. Tot es va tornar fosc.

Vaig tancar els ulls perquè no m’entrés terra i, en obrir-los, em vaig trobar enmig d’una clariana plena de vida. No hi havia persones, però estava ple d’animals de totes les espècies i plantes. Llavors, en aquell moment, havia quedat com una estàtua i vaig notar que em tocaven la cama dreta. Era un petit conill gris que, amb molt tranquil·litat, em va preguntar qui era i què hi feia allà. Vam presentar-nos i em va explicar que érem en un lloc secret que alguns dels animals més savis havien decidit crear per aquelles espècies que estaven morint-se a la terra a causa de la desforestació i la invasió d’altres espècies, entre tots havien format una comunitat en un món paral·lel en què no existien humans i la resta d’éssers vivien en pau. Em va sorprendre la tranquil·litat del lloc i el conill gris, que es deia Max, em va ensenyar ràpidament l’entorn i vaig conèixer animals que no sabia que havien existit i d’altres que havien evolucionat. De sobte, a en Max li va canviar la veu, no li veia la cara perquè estava mirant un llac amb molts peixos de colors, i em va dir que havia de marxar i, sense saber com, vaig començar a sentir que em cridaven. Ràpidament em van empentar i se’m va  mullar la cara, en obrir els ulls vaig adonar-me que estava tremolant sobre la roca en la qual havia estat mirant la lluna.

No sabrem mai si el que em va passar aquella nit va ser real o només un somni, però, després d’aquella setmana envoltada de natura, no vaig veure gaires animals i, en tornar a casa, vaig adonar-me que allò no era normal i així va ser com va néixer la meva vocació per treballar en el repoblament de plantes i en un refugi a l’Àfrica. Ara visc envoltada de bonobos i de vegetació sense gaires comoditats, però m’he adonat que el planeta en què vivim s’està morint i necessita persones que l’ajudin, però les plantes, principalment per la desforestació, estan morint i a conseqüència d’això els animals també.

No crec que amb aquesta història es pugui fer gaire, però només si amb petites passes podem ajudar, per a mi ja serà un pas més per continuar avançant.

 

1r premi de poesia: Núria Torra i Villanueva de 3r d’ESO B

L’ÀCIDA NIT

L'àcida nit

enfosqueix les muntanyes,

ocultant el vell crit

del ressò de les campanes.

La boira entapissada

esborra l'empremta de cada petjada

i la llum del bell satèl·lit

queda nítidament difuminada.

L'univers estrellat

sembla que l'hagin tacat

amb pinzellades d’aquarel·la

que deixa absorta cada estrella.

Cada llum innocent

representa una ànima absent

que es reflecteix en cada mirada

creadora d’aquesta tristor marcada.

 

CATEGORIA C: 1r i 2n d’ESO

1r premi de narrativa: Roc Font i Guimerà de 2n d’ESO

EL TRESOR DEL REI ALFONS III

Aquesta és la història sobre un rei poc conegut per la societat, el rei Alfons III,  ja que no posseïa un castell enorme com els altres reis, tampoc no posseïa gaires súbdits i encara menys, terres; però una cosa sí que tenia, que el diferenciava de la resta dels reis de tot el món; posseïa el major tresor de tots els temps. I era tan gran la fortuna que acumulava, que va començar a haver-hi rumors sobre què podia ser.

Alguns deien que la seva fortuna era tan gran que, si ho volgués, podria comprar tots els castells existents del nostre planeta; d’altres deien que no era possible que fos amo de tantes riqueses, perquè, si no, ja s’hauria comprat un altre castell en comptes del que tenia tan pobre; però ningú no ho sabia amb certesa, ja que el rei Alfons era l'únic que sabia sobre la veritable natura del tresor.

El dia esperat va arribar, quan el rei Alfons estava a les portes de la mort,  va explicar al fill l’indret del tresor que tothom volia descobrir.

  • Si el meu tresor vols trobar, les meves instruccions hauràs de seguir, ja que el tresor el podràs trobar en el  lloc on, de ta mare, me’n vaig enamorar, el qual es troba als a….

I aquestes van ser les últimes paraules de sa majestat. Amb la seva mort, l’hereu va poder pujar al tron.

El nou rei va donar mil voltes a la paraula que el pare no havia pogut acabar, fins un bon dia que, passejant pel seu petit castell, va trobar una imatge del pare i la mare al costat d’uns penya-segats. Ell sabia on es trobaven aquells penya-segats de la vora del mar, però no sabia des d’on s’havia dibuixat el retrat; així que va anar a investigar-ho.

Quan va arribar, va estar observant a veure si podia distingir des d’on s’havia dibuixat el quadre, fins que ho va veure no gaire lluny del lloc on es trobava.

En arribar-hi, va trobar un petit cofre enmig d’aquell meravellós paisatge, el petit cofre tenia gravada la frase: “El meu tresor més estimat”.

En obrir-lo, va veure una carta que deia: “Per al meu fill, del rei Alfons III”.

El nou rei va obrir la carta, va treure el full que es trobava a l’interior, i va començar a llegir:

Estimat fill meu, avui t'explicaré el major tresor que tu podràs obtenir, però abans deixa'm explicar-te una cosa sobre mi. Jo mai no he tingut al meu poder un tresor tan grandiós com diu la gent de les poques terres que posseeixo; però sí que he tingut al meu poder un tresor molt més gran que qualsevol altre, i que qualsevol persona podria arribar a aconseguir: els meus éssers estimats.

El nou rei estava una mica desorientat, ja que encara no podia processar la informació que acabava de llegir.

De sobte, es va adonar que encara hi havia una cosa dins del petit cofre; la va agafar i va veure una imatge d’ell quan era molt petit, de quan sa mare havia mort d’una malaltia molt greu quan només tenia tres anys.

De cop, va mirar cap al mar infinit que es trobava davant seu i va dir en veu baixa.

- Gràcies, pare!


1r premi de poesia: Roc Plans i Nadal de 2n d’ESO

LA PRIMAVERA ES DESPERTA SOLA

I arriba la primavera

que el bestiar esvera.

La natura es desperta,

les vaques pasturen l’herba verda.

Els prats es tenyeixen de mil tonalitats,

les ovelles es mouen en ramats.

Els arbres lentament es vesteixen,

algunes xemeneies encara fumegen.

Els petits ocells refilen,

les campanes repiquen.

Les aus estarrufen les plomes,

les flors desprenen agradables aromes .

El sol caldeja

i a la matinada fresqueja.

Treu el nas l’arc de Sant Martí

que decora el cel com si fos confeti.

Tot això que és tan bonic

i nosaltres no ho podrem gaudir

perquè estem tots confinats

a casa nostra, ben tancats

a causa del maligne COVID.


Darrera actualització de dissabte, 16 de maig de 2020 18:14  

3r trimestre TELEMÂTIC

Bàner
Bàner
Bàner
Bàner

Cerca una informació