Institut Francesc Ribalta

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font

CELEBREM ELS 40 ANYS

Correu electrònic Imprimeix PDF

40 anys al teatre


L’Institut de Solsona va celebrar, aquest dijous passat 19 de desembre, els 40 anys de la seva fundació amb una emotiva vetllada cultural al Teatre Comarcal. L’exalumne, editor i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna-URL, Narcís Clotet Villaró encetà l’acte fent una visió de l’Institut i del jovent de Solsona de final de la dècada dels 70 del segle passat: “La meitat de les coses no les sabíem, l’altra meitat no les enteníem... Nosaltres som els fills del primer benestar després de la guerra, més o menys, i els nostres pares són uns esforçats que no paren de treballar... Les nenes duien jerseis arrapats i pantalons de préssec acampanats... A gimnàstica lluïm les primeres vambes de plàstic integrals que venen a substituir les de roba de bàsquet... Els profes ens deixen fer. Fins i tot ens empenyen a escriure a “Finestra oberta” com si ignoressin que som joves irats. Sens dubte, són els aires d’institut públic de batxillerat. Aires d’inauguració o de laïcitat.”

 

L’Alèxia Pisa Gisbert, la Clara Manzano Traveset i la Júlia Manzano Traveset, de 3r d’ES0 i de l’Escola de Dansa de Solsona van omplir l’escenari ballant la coreografia “L’amistat”, de Fina Comas, al ritme de la música Reverse, de Roberto Cacciapaglia.

L’exalumna Elis Colell Sancliments, amb molta desimboltura, va recordar que en la dècada del 1979 al 1989 l’Institut Francesc Ribalta va tenir cinc directors diferents, que els alumnes del COU cada any canviaven de destí de viatge de final de curs (París, Portugal, Eivissa, Itàlia, Tenerife). “De festes no en faltaven. Vàrem construir el gegant de l’Institut, batejat amb el nom de Virol, qui no aprova és perquè no vol, que encara es conserva. Se celebrava, conjuntament amb l’Escola de Formació Professional, la festa de Sant Tomàs d’Aquino. Fèiem la setmana cultural, la festa de l’elegància, concurs de ball de saló i l’esperat i esbojarrat Xou de COU.” Després de fer una referència especial a la tasca immensa desenvolupada pel Quico Riu Albets des de la posada en funcionament de l’Institut, presentà l’actuació musical de la Núria Florensa Carrera, que cantà l’adaptació de l’anglès que ella mateixa va fer de la cançó El planeta que volem. I tot seguit l’exprofessor de literatura espanyola, Rafel Pérez Cabanes, llegí fragments del seu conte “La imatge que ens significa”.

La dècada del 1989 al 1999, la recordà l’exalumna, periodista i directora de l’emissora municipal Solsona FM, Roser Clotet Pujol, que destacà, entre altres, la celebració del 10è aniversari, les competicions esportives amb l’Institut de Cardona, la possibilitat de participar en activitats extraescolars de tota mena i, sobretot, la incorporació de dos nous cursos a l’institut, que corresponien al 7è i al 8è de l’antiga EGB, per tant, hi hagué nou alumnat i nou professorat. El conjunt musical πítls (Clàudia Cabanas, Ramon Casas, Laia Vilarrasa i Joan Miquel Villaró) amenitzà la vetllada amb la interpretació de Quan calla la ciutat, de Txarango. I la veu i la imatge de l’exalumne, editor, traductor i escriptor, Raül Garrigasait Colomés, llegint un fragment de la seva novel·la Els estranys, foren projectades a la pantalla de l’escenari.

L’exalumne, productor d’audiovisuals, Arnau Abella Travesset rememorà alguns fets de l’Institut de la dècada del canvi de segle, com la concessió definitiva de l’edifici anomenat Annex, que fins aleshores utilitzava l’Escola Setelsis, l’edició del llibre del 25è aniversari, l’assoliment del distintiu d’Escoles Verdes, el programa ART-TIC de música, els premis en treballs de recerca, les bones notes en la selectivitat, els ordinadors a les aules... Tot seguit, la veu de l’exalumna Mireia Ribalta Albuixech va omplir l’escenari cantant meravellosament Vor i vaglaskógi, de Kaleo. Seguidament, la curosa periodista Noemí Vilaseca Casals va introduir i llegir el seu article “És per ella que estic viva”: “... Carmen Flores, una lleidatana de 45 anys que viu enganxada a la seva filla, K.L., de 22 anys i amb una discapacitat. La Carmen no té feina, no té ingressos i no té una llar per compartir amb la seva microfamília. Només es tenen l’una a l’altra (...) El futur el veig negre si no ens concedeixen el pis de protecció. Sobretot per ella, perquè jo no me’n separaré mai, però ¿i el dia que falti jo?...”

Pol Solé Angrill, estudiant d’història, va posar en relleu que, durant la seva estada a l’institut, les noves tècniques informàtiques ja funcionaven en tota mena d’àmbits i que el nostre centre cooperava en la vida laboral de diferents entitats de Solsona. No es va oblidar de fer una referència a l’ensurt del foc a l’aula de Visual i Plàstica. Va presentar el músic Eduard Gener, que va cantar La veritat és muda, on diu “La veritat és com la pedra a l'aigua clara del riu... ”, i també Moixic, Víctor Pérez Terricabras, professor de filosofia i llatí a l’Escola Arrels, activista cultural, rapsode colpidor, que va escenificar el poema Soleiada, de Joan Maragall i glossà esplèndidament diversos “Pessebres inaudits”. Qui posà el punt final en les actuacions musicals fou el cantautor Roger Mas Solé, que, amb la seva veu vellutada i càlida, agermanà música i poesia cantant Lo comte Arnau de Jacint Verdaguer i El rei dels verns de Goethe, poema traduït per Miquel Desclot.

En diversos moments es projectaren, a més de fotos de persones que han participat de les activitats de l’Institut, vídeos d’exalumnes que treballen a l’estranger, com els de Mercè Carralero Castells, Anna Colilles Codina, Marta Gómez García de la Banda, David Jaray Moncunill, Pau Pujolàs Fons, Núria Rafart Vila, Maria Riu Caballol, Clàudia Sánchez Bonvehí i Èric Viladrich Castellanas.

El director, Pep Porredon Bantolra, va donar fi a l’acte anunciant el lema que defineix l’esperit del nostre centre: “DE COR AL COR, bastim futurs” i va agrair a tots els directors, a totes les directores, a les directives, al professorat, al personal no docent, a l’alumnat, als pares i a les mares, que sense ells i sense elles la vida de l’Institut Francesc Ribalta no hauria estat possible. Per molts anys!

Darrera actualització de diumenge, 5 de gener de 2020 13:53  

3r trimestre TELEMÂTIC

Bàner
Bàner
Bàner
Bàner

Cerca una informació